L'EDUCACIÓ I LES EMOCIONS

L’EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS I L'ESTRÈS

El fet de ser pares pot ser una font o causa d’estrès. És cert que la primera vegada que tenim el nostre nadó o fill entre els braços, és normal que sentim estrès. És una experiència nova per a nosaltres, la nostra memòria -emocional- no té cap registre similar sobre què és el que hem de fer en aquell moment i en els posteriors minuts, hores, dies i anys. Per tant, el nostre cos ens activa per a respondre davant d’aquella situació.

Fins i tot, pot ser que valorem la situació com una possible amenaça i comencem a pensar coses similars a les següents: “no en tinc ni idea”, i “ara ben bé què he de fer”, “no sé sí me’n sortiré”, “no sé si estic preparat per ser un bon pare/mare”. En canvi els que són pares per segona, tercera o més vegades, ja tenen al darrere l’experiència de saber que se’n sortiran, amb la qual cosa enlloc d’entendre la situació com a amenaçant, saben que és un moment o una situació per gaudir i ser feliços.     

COM GESTIONO LES MEVES EMOCIONS DAVANT DELS MEUS FILLS? 

No sempre és possible desfer-se de totes les fonts d’estrès, però sí és possible gestionar bé les meves emocions i/o nervis i els de la meva família per tal de millorar les relacions familiars.

El primer pas com a pares és assumir que l’enuig, la ràbia o qualsevol altra emoció no és conseqüència directe del comportament dels nostres fills (el plor d’un bebè, que el nostre fill vessi el suc de taronja, que el nostre fill es deixi la jaqueta a l’escola, etc.) sinó que és conseqüència de la nostra frustració o impotència per no poder controlar la situació. Fins i tot, és possible que de vegades ni tan sols ens immutem davant dels mateixos fets. Per tant, som nosaltres els que ens pugem o no pugem a damunt del “Dragon Khan” de les emocions.

Nosaltres podem decidir si ens deixem portar pel pensaments automàtics (en diem pensaments automàtics perquè si no els contrarestem ja no hi ha marxa enrere) i són del tipus: "quin desastre", "sempre el mateix", "no puc controlar-ho", "no pot ser que em prengui el pèl d’aquesta manera", "ara s’assabentarà qui és qui mana en aquesta casa", etc.

També és molt important observar la resposta corporal del nostres fills per tal d’aprendre a identificar quan estan damunt del "Dragon Khan" de les emocions, és a dir, amb semàfor de color vermell: parla accelerada, enrojolament, respiració accelerada, tensió corporal, etc., per tal d’evitar parlar amb ells en aquest moment sobre un tema conflictiu.

Cal esperar que estigui el semàfor en verd: parla més pausada, expiració, silenci, relaxació corporal, si cal fins i tot els deixarem una estona sols, fins que baixin del "Dragon Khan", per parlar sobre el que calgui, aclarir la situació i arribar a un acord. 

Cal que prenguem l’enuig, la ràbia i la resta d’emocions com un avís per canviar aquelles coses que no ens agraden. Cal iniciar a la família en el costum de discutir sempre les coses quan ha passat “la calor” del moment.